Informació elaborada per Pablo de Castro i publicat originalment al blog de GrandIR

Els passats dies 23 a 25 de maig es va celebrar a la Escuela de Ingenieros de Bilbao de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU) una nova edició de les Jornades OS Repositorios, l'esdeveniment d'àmbit nacional més important de la comunitat d'accés obert i dipòsits a Espanya. En un moment en què la infraestructura de dipòsits d'accés obert a Espanya pot considerar-se bastant consolidada, i en una situació econòmica que exigeix ​​racionalitzar costos i inversions, aquesta cinquena edició de les Jornades, organitzada conjuntament per la UPV / EHU, la UNED i el Grup Accés Obert liderat per Reme Melero, ha resultat més interessant encara que anteriors edicions d'aquestes. S'ofereixen a continuació algunes reflexions sobre l'esdeveniment a manera de conclusions personals resultat de les converses amb companys de GrandIR, UPC, UPV / EHU, CSIC, UNED, UA i una altra sèrie d'institucions.

Encara que segueixen presentant-se en les jornades dipòsits institucionals d'accés obert de nova creació -tal com l'Arxiu Digital per la Docència i la Investigació (ADDI) de la UPV / EHU que va presentar el seu responsable Alcira Macías- són cada vegada més abundants les reflexions del tipus "ja tenim un repositori consolidat: què fem a continuació?". Aquest va ser el cas de Javier Gómez Castaño, mànager del repositori RUA de la Universitat d'Alacant en la seva presentació "Facilitant l'autoarxivament al repositori institucional: el cas de la Universitat d'Alacant".

Aquesta edició de les Jornades, titulada "la motricitat dels dipòsits d'accés obert", ha ofert un bon nombre de respostes a la pregunta de "i ara, què fem?". Es podria sintetitzar en tres grans grups les propostes d'avanç debatudes al llarg de les sessions de les 5es Jornades:

    * Integració CRIS / IR i implementació de CERIF
    * Funcionalitats addicionals per als dipòsits
    * Linked Open Data (LOD) & Research Data Management (RDM)

 
1. La conferència inaugural de Keith Jeffery, president de euroCRIS, va estar dedicada en exclusiva a la integració dels dipòsits d'accés obert amb els sistemes CRIS (Current Research Information Systems o Sistemes de Gestió de la Informació Científica) i a la gradual adopció de CERIF com a estàndard de descripció. Es va descriure la situació al Regne Unit, el país europeu més avançat en la implementació de CERIF i dels sistemes CRIS com a conseqüència de la seva utilitat per al compliment de l'exercici d'avaluació de l'activitat científica Research Excellence Framework (REF) que serà al 2014.

Keith va parlar de la integració dels sistemes CRIS, els dipòsits de publicacions i els dipòsits de dades i programaris com a model de desenvolupament de la infraestructura institucional que pot donar un servei més complet als investigadors, i va proporcionar una sèrie de justificacions sobre per què CERIF és més apropiat com a estàndard de descripció d'objectes que DublinCore, esmentant entre altres l’ambigüitat entre autor i institució en dc.creator, les relacions insuficientment precises a nivell general i la semàntica i la sintaxi poc evolucionades.

Així mateix Keith va descriure el model Gold Open Access tendència de mercat com econòmicament insostenible per a les biblioteques de les institucions amb l’elevat volum de publicacions i va advocar en el seu lloc per un allunyament del model basat en els articles de revista per tornar cap a "alguna cosa similar al model Philosophical Transactions ", amb comunicacions més en la línia de blocs i "converses científiques".

Al llarg del keynote speech es va descriure també com els models més avançats de sistemes CRIS al Regne Unit estan incorporant les funcionalitats dels dipòsits institucionals fins a fer redundants i arribar eventualment a plantejar la retirada de servei. Finalment, el take-home message de la conferència inaugural va ser que per a l'usuari final el fonamental és la prestació del servei que necessita, i no tant la manera com es configura l’arquitectura de les plataformes de dades que fan possible aquest servei.

Tots aquests temes tornaran a tractar de manera més àmplia a principis de juny a la propera conferència CRIS2012 a Praga i en el Autumn 2012 euroCRIS membership meeting a Madrid el proper mes de novembre, en la qual s’abordarà així mateix el nivell d’avanç de la implementació de sistemes CRIS a Espanya.

2. Funcionalitats addicionals per als dipòsits. Un cop consolidats els dipòsits com a sistemes de gestió i difusió de la producció científica, cal plantejar la seva utilització com a porta d'entrada de funcionalitats noves als sistemes institucionals de gestió de la informació científica. Entre aquests nous serveis cal citar la introducció d'esquemes internacionals d'identificació persistent d'autors i institucions com ORCID (abordada en la presentació de la Fundació DIALNET per Eduardo Bergasa), la normalització de les estadístiques d'ús a nivell nacional i internacional, el progrés de la incorporació de continguts OpenAIRE als múltiples dipòsits que compleixen les seves directrius a Espanya (tots dos aspectes esmentats per Pedro Príncepe, Universidade do Minho, i per Cristina González Copeiro, FECYT) o el desenvolupament de vocabularis controlats que puguin facilitar l’alineació dels continguts al voltant de directrius temàtiques tal com va explicar Leticia Barrionuevo, gestora del repositori Bulería de la Universitat de Lleó.

Diverses ponències al llarg de les jornades van fer èmfasi també en la conveniència de desenvolupar funcionalitats de xarxes socials sobre els dipòsits d'accés obert, en la línia de solucions com ResearchGATE que permet la implantació d’alertes temàtiques i de grups de discussió científica al voltant de aspectes concrets.

3. Linked Open Data (LOD) / Research Data Management (RDM). Aquests dos temes, i més en general la qüestió de la gestió de les dades d'investigació per part de les institucions van ser repetidament abordats per diversos ponents a les Jornades. Encara no hi va haver consens respecte a la conveniència de posar en marxa iniciatives RDM a nivell institucional fins que no s'obtinguin garanties d'un finançament específic i sostinguda d'aquestes, hi va haver un ampli debat sobre les polítiques i la infraestructura a desenvolupar en aquest àmbit.

Entre les presentacions que van abordar la gestió de les dades cal destacar la d'Álvaro Rodríguez Miranda, del Laboratori de Documentació Geomètrica del Patrimoni (LDGP) de la UPV / EHU a Vitòria, que va presentar una iniciativa pionera d'arxiu de dades de patrimoni al dipòsit institucional ADDI i la de Alicia García, Universitat Catòlica de València, que va presentar el portal ODISEA, un directori internacional de repositoris de dades. Tant Pedro Príncepe com Cristina González Copeiro van parlar de OpenAIREplus, el projecte-continuació de la Comissió Europea per estendre OpenAIRE l'àmbit de la RDM seguint el model 'Enhanced publications', i Jordi Serrano (SBD-UPC) i Ricard de la Vega (CESCA ), membres ambdós del Grup de Treball FECYT / Recolecta sobre Repositoris de Dades, van estar particularment actius en el debat sobre gestió de dades de recerca.

Per la seva banda, Tránsito Ferreras, repository manager del repositori Gredos de la Universitat de Salamanca, va presentar la ponència "Influència de Linked Open Data sobre dipòsits Open Access: Un cas pràctic", en la que va introduir les iniciatives LOD que està posant en marxa el equip de Gredos per adoptar el model de dades d'Europeana (EDM). També Alicia López Medina, UNED i Directora Executiva de COAR, va esmentar diverses vegades al llarg de les seves intervencions que els continguts dels dipòsits s'han d'exposar als proveïdors de serveis com un conjunt d'objectes digitals complexos amb enllaços interns entre si que aquests proveïdors puguin emprar com a base per als seus desenvolupaments.

Ressenyar finalment com a moments destacats d'aquestes 5es Jornades la presentació retrospectiva de la història de l'esdeveniment OS Repositorios des de la seva arrencada el desembre de 2006 a Saragossa per part de Reme Melero i la iniciativa pionera de programar presentacions pecha kucha en la sessió d'intervencions breus. Referent a això, ens atrevim a fer des d'aquí dos suggeriments: primera, la creació d'un lloc web permanent de les Jornades OS Repositoris en què es recopilen materials com ara un històric de presentacions cada vegada més difícils de rastrejar a Internet. I segona, la creació d'un premi a la millor presentació pecha kucha -que GrandIR estaria per la seva banda encantada de patrocinar- que fixaria l'atenció de l'audiència que ha de seleccionar la millor presentació, i estimularia també l'esperit competitiu de els ponents.